Problemática Energética (conflictos con los vecinos)


La problemàtica comú en ambos textos es la escasses energètica de la Xina i les conseqüències i postures polítiques que la Xina necessita adoptar per a mantenir un creixement econòmic pròsper. Els motius per ambos conflictes son de caire econòmic, i se li pot afegir el problema del sentiment nacionalista tan característic del Japó juntament amb els problemes històricament heretats que provoquen un malestar entre japonesos i xinesos. Per altre banda el conflicte del segon text sobre la dominació dels illots de Spratly es marcadament estratégic amb unes grans conseqüències econòmiques.


El conflicte entre dos països (Japó i China) i la controvèrsia causada per l’explotació que Xina realitza en el jaciment de gas prop a la Zona Econòmica Exclusiva de Japó (ZEE) del Mar de la China Oriental. Els govern d’ambos països no es posen d’acord i Xina no fa cas a la exigència japonesa de que cesi la explotació del jaciment de gas, i tampoc es compromet a facilitar cap dada tècnica sobre les seves activitats, això provoca una gran tensió política, que cada cop es fa mes gran. En el segon text es tracta sobre la hegemonia de la Xina en l’Asia, las aliances estratègiques son els principals protagonistes d’aquest conflicte, ja que la situació estratègica dels illots de las Spratly, transformarien el Mar del Sur de Xina en el “Llac de la Xina”, en totes les conseqüències comercials, econòmiques i estratègiques que això suposaria, constituint la gran Xina, com a una potencia mundial. Amb el domini de les rutes comercials i de les explotacions de petroli del Mar del sud. Es per això que molts especialistes ens indiquen que si això es produís els grans aliats del Sud-est Asiàtic i principals interessats, (Estats Units) deixarien de ser la primera potencia mundial, molt més ràpid del que es pronostica.

Ara per ara Xina esta creixent de forma molt ràpida, es tracta de la sexta economia del mon, i necessita consumir enormes quantitats de matèria prima per a mantenir aquest creixement, i això estar provoquen grans distorsions en els mercats mundials, un exemple de la imminent necessitat de recursos del gegant asiàtic son els dos casos que se’ns exposen en els texts. Xina ja es el mes gran consumidor de cement, carbó, acer, níquel i alumini del món, i el segon importador de petroli. El seu creixement en el 2004 ha sigut d’un 9.7% i d’un 9.1 en l’any anterior. Xina ja no es únicament el principal receptor de inversions estrangeres sinó que també figura entre els primers inversores del món. Les principals inversions de la Xina en l’estranger son en matèria energètica, en la prensa, es troben gaire bé cada dia, nombrosos exemples, que ens indiquen la gran necessitat de matèria prima, de la creixent potencia econòmica, com la oferta d’un consorci xinés per adquirir Noranda Inc, al preu de 5.600 milions de dòlars, comprar mines de coure al Saindak, o generar una sobreexplotació i exportació de fusta, a Birmania, Tailandia, Laos e Indonesia, tot degut a la gran demanda de recursos.

Una conseqüència d’aquesta necessitat energètica, es l’exemple de la dominació per part de la Xina de la regió de Xinjiang. Xinjiang limita amb Kirguizistán, Pakistán, Kazajstán y Afganistán. Es a dir, es la frontera natural de Xina amb l’Asia Central, territori indispensable per el futur del gegant asiatic. Xina ha passat en poc temps de ser autosuficient en matèria energètica a convertir-se en un dels primers importadors mundials de cru y gas. El 2003, Xina va importar 60 millons de tones de fuel. Els oleoductes i gasoductes que portaran petroli i gas des de Irán y Kazajstán fins la pròspera costa est de Xina han de passar obligatòriament por Xinjiang. A mes a mes, la vall de Tarim, situat en el cor de la regió, es l’únic amb recursos energètics i Beijing s’ha gastat ja mes de 5.000 milions de dòlars en la construcció de un gasoducte de 4.000 kilòmetres que portarà a partir de 2005 els 8.390 milions de metres cúbics de gas d’aquest vall, al llarg del país.

Comments

Anonymous said…
zelo intiresno, hvala