Implicaciones sociales e intelectuales del legado Confuciano

Quina es la raó per la que s’ha mantingut en les societats de l’Àsia Oriental la filosofia de Confuci? quines implicacions n’ha tingut?

El llegat confucià va ser admès i promulgat per el governs per que en gran part facilitava la manera de governar la societat, mitjançant relacions jerarquitzades. Confuci defensà un societat on el col·lectiu es prioritari respecte l’individu i els comportaments social i morals s’articulen entorn de l’acceptació de l’autoritat, en una societat on cada individu posseeix un profund sentit ètic del deure. Si cada persona posseeix el que s’anomena virtut i deuré, es justifica per si mateix, la presencia d’un autoritarisme inqüestionable per part del govern. La presencia del confucianisme en les societats civils i la figura del govern[1] son els principals punts en comú que han tingut aquestes societats i ens expliquem molts dels comportaments que han originat el capítols de la seva historia.

Tant en les primeres presencies d’occidentals a la Xina[2], com en els segles XIX i XX, el comportament de les societats en vers el Confucianisme es el que ha dirigit la tendència d’actuació de cada un del països de l’Àsia Oriental. Així doncs podem realitzar un anàlisis que ens relacioni les actituds de cada una de les societats de l’Àsia Oriental amb la seva història mes significativa i amb el seu procés de modernització. I Obtenim que el pensament confucià ha sigut el principal responsable de les problemàtiques de la societat civil a l’Àsia Oriental.

Els països veïns de la Xina van rebre l’impacte cultural i van ser influenciats per el Confucianisme Xinés[3], van fer que tant el Japó com Corea adoptessin el mateix model de societat estratificat que predicava Confuci, així com el llenguatge i el sistema d’exàmens imperials[4]. En aquesta influència l’assimilació mes significativa que tenen en comú els països de l’Àsia Oriental es “La Centralització de Govern”.

Tot i l’influencia que tenia la Xina sobre els seus veïns, no va ser però, fins mitjans del s. XIX quan el confucianisme[5] va arribar a la seva màxima representació, tan en l’àmbit social com en l’àmbit polític. Per tant, trobem en el període previ a l’arribada de les forces occidentals, que tant la Xina com Corea i Japó, mantenien estructures de pensament confucianes fortament arrelades en els mecanismes de govern, l’administració i la societat civil. Com van reaccionar cada una d’aquestes societats a l’entrada dels occidentals, tenint en compte el seu marc històric, es la clau per entendre el procés de modernització de cada un d’ells fins els nostres dies, aclarint-nos les contradiccions que presenten les societats d’aquests països i ens explica a que es deu que la Xina no es modernitzes amb la mateixa rapidesa que ho van fer el Japó i Corea.

A la Xina el confucianisme es va criticar fortament per alguns sectors de la societat i això va engendrar les posteriors revolucions i l’implanta-me’n del sistema de govern republicà i posteriorment comunista. Existeixen nombrosos motius, en les rígides lleis confucianes que van dur a la rebutja de l’antic sistema de govern de la Xina, la posició que mantenia la dona en l’escala social del confucianisme, l’accés selectiu al govern, la decadència de la Dinastia Qing[6] i molts altres factors lligats al rígida filosofia confuciana, van tenir un paper representatiu en les revoltes i van ser un dels punts que van forçar el canvi de pensament de una part representativa de la societat xinesa[7], que va fer nombrosos esforços per fer avençar la Xina cap una estabilitat política i econòmica que els hi permetés ser respectada internacionalment. Els intel·lectuals buscaven l’alliberament del poble de les creences confucianes, ja que no permetien l’entrada de la ciència i la democràcia, i per tant, feien de la Xina un país cada cop mes feble. Després de la caiguda de la Dinastia Qing, els pensadors “intelectuals” van tenir que buscar el seu paper fora del govern, cosa inaudita temps enrere, però va ser gracies a aquesta situació que van poder realitzar la seva tasca, ja que hi havia un vuit de poder durant l’època dels “senyors de la guerra” que els hi permetia. Després de la caiguda de la república, a més de reforçar-se el partit nacionalista del Guonmitang, va reforçar-se la pluralitat de pensaments i la seva creativitat, tan contraria a la rigidesa confuciana. Molts del intel·lectuals que al voltant de 1920 volien construir una Xina forta es van associar als partits nacionalistes, i altres, als partits comunistes. Però al 1930 quan es va desenvolupar la guerra civil entre ambdós partits, el intel·lectuals ja no trobaven el seu lloc en una Xina submergida en el caos que a més a més va ser atacada per Japó. Japó al contrari que la Xina havia aconseguit reservar el pensament confucià per les idees i el pensament occidental per la ciència i la tecnologia assolint una superioritat militar i tecnològica fruit del diferent mode d’assimilar la intrusió occidental: “la ciència (occidental) com a Yong, però el pensament nacional com a ti”)[8].

A Japó i a Corea, el confucianisme mai es va entendre com una limitació al procés de modernització, l’escala social en aquest països estava molt ben delimitada i això va ajudar en part a l’utilització del confucianisme com un medi de control social i polític, sense permetre que es convertís en un impediment per incorporar les noves idees occidentals, considero que aquest va ser un dels principal motius per el que la modernització i l’entrada al sistema “capitalista” del Japó, es va produir amb mes rapidesa que no pas a la Xina.

Japó va observar com la rigidesa confuciana de la Xina (I els seus conflictes interns) l’havia portat a signar els tractats desiguals, així que al 1868 i amb la Revolució Meiji va començar aprendre dels occidentals per tal de fer-se mes forta, enviant estudiants a l’estranger i adoptant la tecnologia i el model de govern occidentals. Corea sempre molt influenciada per la Xina va tenir nombroses corrents de pensaments contradictòries, algunes d’elles defensaven el coneixement de la ciència occidental i d’altres volien mantenir l’aïllament. Al igual que a la Xina la rigidesa de la moral confuciana, on la dona no tenia un paper destacat en la societat civil i de govern, va fer que es comences a modificar l’estructura social confuciana. En mig de les reformes de pensament, Corea veia cada cop més perillar la seva identitat com a nació, la imminent invasió estrangera, feien cada cop mes forts els seus pensaments sobre el Japó (que significava la negació del Camí Oriental”) van reforçar el Confucianisme com a pensament nacionalista, fins que l’occidentalització li va ser imposada amb la instal·lació de la Colonia Japonesa[9] (1910-1945) que ja estaven “occidentalitzats”.

El confucianisme va perdre pes com ideologia de l’estat però en l’àmbit familiar es mantenia mitjançant els ritus. Ara en aquests països podem trobar una societat de pensament, molts cops contradictòria, en les últimes dècades s’ha negat tot el que estava vinculat al passat, en sacrifici de la modernitat, però per part dels polítics s’han mantingut valors útils com la lleialtat i s’ha utilitzat el confucianisme per reforçar l’identificació de l’individuo amb l’estat i transformar aquest valor en patriotisme.

Bibliografia

- Historia del Pensamiento Chino. Anne Cheng. Biblioteca de China Contemporànea.

- http://ar.geocities.com/obserflictos/confucianismo.html

---

[1] On el el governant, es a dir l’emperador era el fill del cel ”Tianzi” i per tant la legitimització del poder es trobava assegurada i podria retenir les revoltes.

[2] Portuguesos a la Xina del 1514 i al Japó del 1543, Jesuites sobre 1549, franciscans, Mateo Ricci al voltant del 1600.

[3] Al voltant de la Dinastía Yuan.

[4] A Corea i a la Xina, ja que al Japó l’acces al govern era reservat per la noblesa. Però la rigidessa i l’elitisme que suposava l’educació era comú en els tres països.

[5] Neoconfucianisme

[6] Amb els tractats desiguals van fer del Confucianisme un sistema cada cop més rígid i criticat tot i que de manera contradictòria també el van transformar en un distintiu del caràcter xinés, que els allunyava dels “barbars occidentals”

[7] El Moviment per la Nova Cultura amb Chen Duxiu (1879-1942) i Hu Shi (1891-1962) van fer grans esforços a l’educació de tots els nivells de la societat, per portar la Xina cap a la modernitat.

[8] Tal i com deia Zhu Xi, pensador de l’ortodoxia confuciana del s. XV i que ara mostraba els seus fruits de pensament en l’evolució del Japó.

[9] Primer conflicte entre Xina-Japó.